#pragma once

namespace Transitions {

    // Fade-out estil "mosaic dissolve": al llarg del temps els píxels del
    // canvas es reagrupen en blocs cada cop més grans (1×1 → max_block_size×
    // max_block_size). Cada bloc es pinta amb el píxel central del què
    // tenia abans, donant aquell aspecte chunky d'arcade. Al damunt
    // s'aplica un fade-to-black quadràtic (alpha = p² × 255) perquè el
    // resultat acabi en negre opac.
    //
    // La classe NO sap res del Screen abans de `render()`. El caller hi
    // crida després de pintar la seva escena: l'efecte llegeix els
    // píxels actuals del canvas, els rebina i escriu pixels modificats
    // al mateix canvas. És, per tant, un post-procés in-place.
    class Mosaic {
       public:
        struct Params {
            int max_block_size;
        };

        explicit Mosaic(Params params);

        // Arrenca un fade nou. Si ja n'hi havia un actiu, el reemplaça.
        // `duration_ms <= 0` deixa l'efecte inactiu.
        void begin(int duration_ms);

        void tick(int delta_ms);

        [[nodiscard]] auto isActive() const -> bool { return duration_ms_ > 0 && elapsed_ms_ < duration_ms_; }
        [[nodiscard]] auto isFinished() const -> bool { return duration_ms_ > 0 && elapsed_ms_ >= duration_ms_; }
        [[nodiscard]] auto progress() const -> float;

        // Aplica el mosaic + alpha negre sobre el canvas actual de Screen.
        // Cridar després del render normal de l'escena, abans de
        // `Screen::present()`.
        void render() const;

       private:
        Params params_;
        int duration_ms_{0};
        int elapsed_ms_{0};
    };

}  // namespace Transitions