#pragma once

#include <SDL3/SDL.h>

#include <string>

// TIPS:
// =======================================================================
// Abans de crear el renderer, cridar a la següent funció:
//
//   SDL_SetHint(SDL_HINT_RENDER_DRIVER, "opengl");
//
// Aixó li diu que volem un renderer que use especificament opengl. A més,
// al crear el renderer li tenim que dir que el volem que use acceeració
// per hardware, i que soporte render a textura. Per exemple:
//
//   SDL_Renderer *ren = SDL_CreateRenderer(win, -1, SDL_RENDERER_ACCELERATED |
//                                                   SDL_RENDERER_TARGETTEXTURE);
//
// Per altra part, al crear la textura tenim que definir que puga ser target
// de renderitzat (SDL_TEXTUREACCESS_TARGET), per exemple:
//
// 	 SDL_Texture *tex = SDL_CreateTexture(renderer, SDL_PIXELFORMAT_ARGB8888,
//		                                  SDL_TEXTUREACCESS_TARGET, 320, 240);
//
// Els shaders li'ls passem com una cadena, som nosaltres els que s'encarreguem
// de carregarlos de disc, amb fopen, ifstream, jfile o el que vullgues.
// Si els tens en un std::string, passa-li-la com "cadena.c_str()".
//
// Poden ser els dos el mateix arxiu, com fa libRetro, jo desde dins ja fique
// els defines necessaris. Si es el mateix arxiu, pots no ficar el quart paràmetre.
//
// Els shaders de libRetro no funcionen directament, hi ha que fer algunes modificacions.
//
// El pintat final de la teua escena l'has de fer com si "backBuffer" fora la pantalla.
//
// Ah! una cosa mes: al compilar, en Linux afegir "-lGL", en Windows afegir "-lopengl32".
// En Mac ni idea

namespace shader {
// const bool init(SDL_Window *ventana, SDL_Texture *texturaBackBuffer, const char *vertexShader, const char *fragmentShader = nullptr);
bool init(SDL_Window* ventana, SDL_Texture* texturaBackBuffer, const std::string& vertexShader, const std::string& fragmentShader = "");
void render();
}  // namespace shader