main.cpp queda amb les 4 callbacks de SDL3: AppInit construeix el
Director, AppEvent enruta cada event a handleEvent(), AppIterate crida
iterate(), AppQuit reabsorbeix la propietat amb unique_ptr.
El Director::run() i el bucle while interns desapareixen; el bootstrap
de SDLManager/Audio/Context/DebugOverlay/Notifier viu ara al final del
constructor. SDL_Quit() ja no es crida explícitament — SDL ho fa
després de SDL_AppQuit.
main.cpp queda només amb 'Director director(argc, argv); return director.run()'.
El Director crida ConfigYaml::* directament; l'struct ConfigPersistence
desapareix de engine_config.hpp. La separació core/game es relaxa al
Director, que és EL programa, no part del motor.
run() ara delega a iterate() i handleEvent() per cada frame.
runFrameLoop desapareix; la seva lògica es divideix entre els tres
nous mètodes. La primera escena es construeix lazy via advanceScene()
dins d'iterate(). Cap canvi de comportament visible.
Preparació per a SDL_MAIN_USE_CALLBACKS: SDLManager, SceneContext,
DebugOverlay i l'escena actual ja viuen com a membres del Director.
El flux de run() és idèntic; només canvia el storage.
Pas 7 final del hallazgo #28. La capa de game/options havia esdevingut
exclusivament una capa de persistència YAML que llegia i escrivia
Config::EngineConfig. El nom "Options" no reflectia bé aquest rol.
Canvis:
- Renomenats fitxers: game/options.{hpp,cpp} → game/config_yaml.{hpp,cpp}
(preservant la història de git via mv).
- Renomenat namespace: Options → ConfigYaml.
- Esborrades del .hpp les referències-alias inline (window, rendering,
player1, player2, keyboard_controls, gamepad_controls, console) que
ja no tenien call-sites externs (només existien per a la transició).
El .hpp ara només exposa engine_config + version + path + funcions.
- A config_yaml.cpp s'introdueixen aliases internes (anonymous namespace)
per mantenir llegible el codi de la implementació, sense exposar-les.
- Actualitzat main.cpp per a usar ConfigYaml::*.
- Actualitzats els comentaris stale a sdl_manager.hpp, director.hpp,
engine_config.hpp i audio.hpp.
Co-Authored-By: Claude Opus 4.7 (1M context) <noreply@anthropic.com>
Pas 5/N del hallazgo #28.
Director deixa d'incloure game/options.hpp i les seves crides a
Options::*. El seu ctor accepta ara:
- Config::EngineConfig& cfg → la struct runtime (window, console, ...).
- Config::ConfigPersistence → 4 lambdes (init/set_path/load/save)
que delegen la persistència a la capa concreta (game/Options::*).
Cap més referència a Options:: ni a "game/..." dins del Director:
- cfg_->* substitueix tot Options::* (window, console, player1/2,
rendering, engine_config).
- persistence_.{init,save,load,set_path} substitueix les funcions
d'I/O de YAML.
run() i checkProgramArguments deixen de ser estàtics (necessiten
accés a cfg_ i persistence_). Això també desfà el smell del
hallazgo #37 (Director::run estàtic que llegia estat d'instància).
main.cpp queda com a orquestrador: construeix la struct
ConfigPersistence amb lambdes que enllacen amb Options::* i la
injecta al Director.
Afegit: Config::ConfigPersistence a engine_config.hpp.
Co-Authored-By: Claude Opus 4.7 (1M context) <noreply@anthropic.com>
Métodos privados que no consultan estado de la instancia pasan a 'static'
en la declaración del header. Las definiciones en el .cpp pierden el 'const'
trailing (incompatible con static). Cero callsites afectados: las
llamadas via 'this->method()' o sin qualifier siguen siendo válidas para
métodos estáticos.
Aplicado en:
- Shape: trim, startsWith, extractValue, parsePoints.
- VectorText: getShapeFilename, get_text_width, get_text_height.
- Pack: readFile, calculateChecksum, encryptData.
- DebrisManager: computeExplosionDirection.
- Enemy: attemptSafeSpawn.
- LogoScene / TitleScene: checkSkipButtonPressed (consulta Input singleton).
- SpawnController: get_enemics_vius.
- StageManager: processPlaying.
- ShipAnimator: updateEntering, updateFloating, updateExiting,
configureShipP1, configureShipP2, computeOffscreenPosition.
- Director: run (los miembros executable_path_ / system_folder_ se fijan
en el ctor y no se vuelven a leer en el loop principal).
Verificado previamente con grep que ningún '&Class::method' los usa como
function pointer (cambiar a estático cambiaría su tipo).
Co-Authored-By: Claude Opus 4.7 (1M context) <noreply@anthropic.com>
Cada escena ahora implementa una interfaz Scene { handleEvent, update,
draw, isFinished } y el Director es quien posee el bucle de frames.
Antes había tres bucles casi idénticos duplicados en logo/title/game
con ~30 LOC cada uno; ahora hay uno solo en Director::runFrameLoop.
Cambios:
- Nueva interfaz core/system/scene.hpp (pura virtual).
- Cada escena hereda final + override de handleEvent/update/draw/
isFinished. Los métodos privados que ya existían (update, draw,
processar_events) pasan a públicos como override; processar_events
se renombra a handleEvent.
- Director::run gestiona la transición entre escenas vía
buildScene(type) → runFrameLoop(scene), ambas estáticas.
- isFinished() = context_.nextScene() != mi_tipo, así que la única
vía de transición es context_.setNextScene().
- TitleScene tenía un bug latente: llamaba a setNextScene(GAME)
prematuramente al entrar en PLAYER_JOIN_PHASE, lo que con el nuevo
modelo habría saltado las animaciones de salida. Movido el
setNextScene al final de BLACK_SCREEN, que es donde la transición
ocurría de verdad (vía la variable global SceneManager::actual).
- LogoScene::draw llamaba a clear() y present() dentro del draw, una
anomalía. Sacados al Director para que la composición sea uniforme.
- Eliminadas todas las escrituras a SceneManager::actual desde las
escenas. El Director es ahora la única fuente que actualiza la
variable global (sigue ahí para lecturas externas, por compatibilidad).
Net: -60 LOC reales (las escenas pierden ~25 cada una de boilerplate),
y queda un único punto de inyección para los overlays globales que
vienen en el siguiente paso del roadmap.
Co-Authored-By: Claude Opus 4.7 (1M context) <noreply@anthropic.com>
JailDesigner